ARIANE AU 21E SIÈCLE
Dans les rues de ce labyrinthe urbain,
parmi les gens aux visages barbouillés de masques,
je me suis mise à courir sans raison,
mon cœur battait au rythme détraqué d’une prière
pour un dieu disparu sans laisser ni adresse ni nom.
Et derrière moi,
j’ai entendu encore les pleurs
des vaincus agenouillés,
en adoration devant les nains nibelungen,
colporteurs de l’apocalypse.
Voudrais-tu chercher avec moi
les racines des mots vivant au temps
d’avant Œdipe Roi ?
Nous serions deux sans-abris
en partance vers
la nuit des invertébrés.
Maria Mailat, Abris-Redós,Traduction en catalan d’Anna-Maria Corredor, Tripode 2023, pp.80-81.

ARIADNA AL SEGLE XXI
Als carrers d’aquest laberint urbà,
entre la gent amb els rostres empastifats de mascaretes,
m’he posat a córrer sense raó,
el cor em bategava al ritme boig d’una pregària
per a un déu que ha desaparegut sense deixar ni adreça ni nom.
I al meu darrere,
encara he sentit els plors
dels vençuts agenollats,
adorant els nans nibelungs,
venedors de l’apocalipsi.
Voldiers buscar amb mi
les arrels dels mots vius a l’època
d’abans d’Èdip rei ?
Seríem dues sensesostre
a punt de marxar cap a
la nit dels invertebrats.
Laisser un commentaire